diumenge, 5 de setembre del 2010

Agost, que lluny està ja....

Quantes coses es poden fer en mes... a quants puestos es poden anar... i sobretot quins moments més bonics es passen amb la gent que estimes.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

LAURAA!!!!!!
Sóc la cristina! (per si no t'enrecordes, la cristina prados alumna teva de sociologia xd)

no havia vist aquest e-amil fins abui que m'ha donat per obrir el gmail! Aixi dons no sabia que existis aquest blogg!!!!

Sense comentaris...quina nena més bonica tenss!!!!!!!! Ja m'he adonat que les vacances han anat genial! M'alegro molt!

Saps? jo torno a la Bastida aquest any un altre cop! Integració Social :) espero veure't per allà!

Un salut!

irene ha dit...

Qué guapa està la naia!!!! i quina música mes rara!!!!!
Petons
Irene

majka. ha dit...

Aquesta petardeta, cada dia més gran... i per primer cop en la història, podem dir que JA NO ÉS IGUAL QUE EL SEU PAREEE!!!!! Qué está pasando, jersio, que está pasando!!!!

laura, no pateixis, que d'aquí res tornem a estar a la piscineta i aquest cop la nahia ja nedarà com una sirena!

Publica un comentari a l'entrada